Rafael Sánchez Navarro és Enginyer Tècnic Forestal, Enginyer Superior de Forest i Doctor en Hidrologia i Ecologia d’ecosistemes aquàtics. Durant la seva trajectòria professional, ha estat investigador i consultor internacional de governs, organitzacions i empreses.

Actualment, és director tècnic de la Taula de Consens pel Delta, la qual té com a principal objectiu lluitar contra la regressió del Delta de l'Ebre, ser la interlocutora del territori davant les administracions públiques i en l'espai de debat per confrontar solucions. A més, és coordinador científic d’Espanya del Grup d’Examen Científic i Tècnic de la Convenció de Ramsar, un acord internacional que promou la conservació i l'ús racional dels aiguamolls i que és l'únic tractat mundial que se centra en un únic ecosistema.

Quan li preguntes per les seves aficions, explica que li apassiona la bicicleta, navegar a vela i perdre's fent llargues passejades per la muntanya.

El Delta de l'Ebre des de fa diverses dècades es trobava en una situació de degradació permanent per la inacció de les administracions. Tampoc les iniciatives de defensa pel Delta des del territori ens estaven portant solucions als problemes imminents que teníem. La imatge de més de la meitat d'un Delta inundat pel mar i la manca de solucions va fer saltar la veu d’alarma. Això va portar a seure els ajuntaments i les comunitats de regants i parlar sobre la imperiosa necessitat de construir un consens territorial, marcar el camí per aconseguir el Delta que volem i “forçar” les administracions públiques a complir amb les seves responsabilitats. Així, va néixer la Taula de Consens pel Delta.

El nucli central de la Taula de Consens pel Delta, és a dir, on es prenen totes les decisions, està format pels set ajuntaments dels municipis que hi ha al Delta de l'Ebre: Amposta, Camarles, Deltebre, l’Aldea, l’Ampolla, La Ràpita i Sant Jaume d'Enveja, i les dues comunitats de regants, la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre i la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l'Ebre. Ara bé, també hi ha un conjunt de més de 30 entitats adherides que ens donen suport, entitats molt diverses de l'àmbit econòmic, científic i social.

En el moment de crear la Taula de Consens pel Delta es va plantejar com i qui havia de formar part d'ella. Un problema en aquell moment era que ja existien estructures territorials que no eren operatives. A partir d'aquí, es va optar per un model simple que funcionés. Per això es va crear el nucli central de la Taula de Consens. No obstant això, des del primer dia que es va comptar amb les entitats per conèixer els seus punts de vista, enriquir les nostres propostes i enfortir la nostra representativitat territorial. Per a nosaltres la societat civil té una gran importància.

Els primers mesos després de la seva creació, vam plantejar unes reunions periòdiques mensuals, però aviat vam veure que la realitat es manifestava amb més força i vivesa. Actualment, no tenim data regular per a aquestes reunions. Estem en contacte permanent i fem les reunions quan és necessari. Tampoc importa l'hora ni el dia de la setmana, perfectament pot ser un diumenge a la nit, com ha passat alguna vegada.

Ja fa més d'un any que va tenir lloc el temporal Glòria. Les dues administracions, la catalana i l'espanyola, ens van demanar col·laboració i paciència. Després de mesos treballant amb la Generalitat i l'Estat espanyol ha arribat el moment que mostrin el seu veritable interès i compromís. És un moment important per saber fins a quin punt estem acompanyats en aquest gran repte de salvar el Delta de l'Ebre. Aquest 2021 també és molt important perquè les mesures estructurals que proposem des del territori han de ser integrades en els plans europeus, tant el Pla Hidrològic de l’Ebre com el Pla de Riscos d'Inundacions. A més, s’està elaborant el Plan de Protección del Delta del Ebro per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) que hauria de recollir gran part de les propostes de la Taula de Consens. En aquest mateix context, s’hauria d'actualitzar el Pla de Gestió Xarxa Natura 2000 d’aquest espai. Tampoc hem d'oblidar que hi ha una oportunitat d’accedir a fons europeus si caminem desperts. En resum, estem en un moment molt transcendent.

Tenim un regust agredolç. De les bones paraules després del temporal Glòria hem passat a una certa indignació per la impossibilitat de les dues administracions per treballar de manera coordinada i col·laborativa. Per part de l'Estat espanyol, la bestreta dels plans que es faran aquest any no ens ha agradat. La Generalitat de Catalunya no ha trobat la fórmula d'invertir al Delta de l'Ebre recursos propis. No obstant això, hi ha hagut aspectes positius. Seguim ampliant el nostre consens al territori, les nostres propostes d'actuació van sent recolzades per tots i hem avançat en un major compromís d'acció per part de les dues administracions. Ara bé, no hem d'abaixar la guàrdia i hem de seguir treballant intensament.

Definitivament no. El Delta venia patint un procés de degradació del nostre sistema de defensa davant les tempestes marines: unes àmplies platges de sorra. Aquest sistema eficaç que havia funcionat durant segles va quedar molt afectat després de la tempesta Glòria. De fet, el temporal Filomena, que va tenir lloc fa unes setmanes, no va ser tan intens i a la barra del Trabucador va generar un dels danys més greus que havia patit aquesta zona en les darreres dècades, després dels ocasionats pel Glòria. Això demostra que el nostre territori està més vulnerable que mai.

Tots sabem que hi ha unes causes de fons que hem de treballar. La retenció de sediments pels embassaments és en gran part la causant de la regressió de Delta, per tant hem de lluitar de manera decidida i eficaç perquè aquests sediments arribin al Delta. Ara bé, inevitablement passarà un temps fins que això sigui una realitat. Per aquest motiu, hem de prendre altres mesures perquè el Delta pugui sobreviure.

En aquest punt no hi ha moltes alternatives, però sí que existeixen solucions. La gestió de sorres litorals i marines és una solució que estan duent a terme amb èxit a altres països del món. El Delta és un espai ric en sorres, llavors ens preguntem per què no fer-ho aquí? En aquest sentit, la gestió de sorres al Delta no ha fet més que començar mentre que en altres països fa dècades que ho apliquen, amb la qual cosa han guanyat en coneixement i eficàcia. El més favorable per a nosaltres és que tot això ja ho hem consensuat amb el territori a través del Pla Delta de la Taula de Consens, un document estratègic que ara estem desenvolupant tècnicament emmarcat en el Pla Delta.