La dietista-nutricionista Roser Martí Cid és diplomada en Nutrició Humana i Dietètica, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments, doctora en Nutrició i Metabolisme i posseeix el Màster en Nutrició i Metabolisme.

Desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit de la nutrició clínica, l’assessorament, la investigació, la seguretat alimentària i la docència, sent professora a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Des del 5 de novembre de 2021 és presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat). Martí havia estat involucrada en el col·legi professional des de feia uns anys, ja que va ocupar el càrrec de vicesecretària de la Junta de Govern en la legislatura compresa entre el 2017 al 2021.

Actualment col·labora amb diverses institucions públiques i privades i en diferents mitjans de comunicació, entre ells la Marinada, la publicació del municipi on resideix. En aquesta revista escriu des de fa temps i de manera habitual a la secció Nutrició, en la qual comparteix consells i recomanacions perquè els lectors i les lectores segueixin una vida saludable i mengin dietes variades i sanes.

- Com vas rebre la notícia de què havies estat escollida per ser la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya? La Junta de Govern del Col·legi va aprovar el setembre de 2021, el calendari electoral que havia de regir el procés per a l’elecció de la nova Junta de Govern per al mandat 2021-2025. A principis d’octubre de l’any passat finalitzava el període per presentar les candidatures i al cap d’uns dies es faria pública la llista de candidatures definitiva. En aquest cas no hi va haver cap candidatura i, per tant, la candidatura que encapçalava, junt amb 12 membres més que formem la Junta de Govern del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, va quedar autoproclamada. Es va anunciar en el marc de les IX Jornades del CoDiNuCat.

- Quins objectius t’has marcat com a presidenta del CoDiNuCat? El principal propòsit és el de treballar per la professió i seguir en la línia de treball de l’anterior mandat. Durant l’anterior legislatura, quan vaig ocupar el càrrec de vicesecretària, vaig invertir molt temps al Col·legi i a la professió i, en algun moment, per motius personals, em va passar pel cap no presentar la candidatura a presidència. Així i tot, no volia que aquests darrers anys i el temps invertit fos en va i, finalment, vaig decidir presentar la candidatura i seguir amb aquesta tasca que a banda de permetre’m defensar la professió també m’aporta coneixements i experiències.

- Quines són les principals línies de treball que voleu impulsar en aquesta legislatura? Tenim diferents línies en les quals estem treballant, però potser destacaria l’impuls de l’ètica i la deontologia professional des dels vessants de comunicació; la defensa de la professió i la lluita contra l’intrusisme; la col·laboració amb l’administració pública i altres entitats, la visibilització de la figura del dietista-nutricionista i l’organització de les excel·lents formacions continuades per a la col·legiació.

- Quina valoració fas dels coneixements de nutrició que té la societat catalana? Cal dir que avui dia no té res a veure el coneixement de la professió respecte fa uns anys. Des de la creació del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya s’ha fet molta promoció de la professió, molta visibilitat, però sobretot penso que el pool de professionals ha augmentat moltíssim. Això ens ha ajudat a donar-nos a conèixer.

Crec i m’agradaria pensar que a hores d’ara tothom a Catalunya coneix la professió i bona part d’aquesta ha consultat amb un/a dietista nutricionista col·legiat/da. Des del Col·legi treballem amb diferents xarxes socials per donar visibilitat a la professió i fer-nos conèixer.

- Amb el canvi climàtic s’està parlant molt de reduir el consum de carn animal. Amb quina freqüència seria bo menjar carn i amb quins altres aliments es pot complementar la proteïna animal en la dieta? No només amb el canvi climàtic sinó que també amb les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, ja que l’increment dels costos dels pinsos i del farratge ha originat un augment dels preus dels aliments d’origen animal, amb la repercussió consegüent a la cistella de la compra.

La proteïna animal, en aquest cas de les carns, es pot substituir per la proteïna vegetal com els llegums. Així, els cigrons, les llenties, les mongetes blanques, els pèsols, les faves, entre d’altres, són aliments molt valorats des del punt de vista nutricional. Són més econòmiques i s’hi poden elaborar plats molt variats. Nutricionalment, els llegums destaquen pel seu contingut en fibra, vitamines, minerals, antioxidants, proteïnes, hidrats de carboni i, a més, no aporten o aporten molt petites quantitats de sal, greixos saturats, colesterol, sal i sucres.

Per la seva riquesa en proteïnes, els llegums són uns substituts ideals de les carns, de les quals, al nostre entorn, se’n fa un consum excessiu. Per exemple, 100 grams de llenties seques contenen 24 grams de proteïnes, mentre que 100 grams de filet de vedella o de pit de pollastre, n’aporten 20 grams.

Es recomana un consum de carn de 3-4 vegades a la setmana i un màxim de dues vegades a la setmana de carn vermella. (Es considera carn vermella tota la carn muscular dels mamífers, incloent-hi la carn de bou, vedella, porc, xai, cavall i cabra. La carn blanca és, per tant, la carn d’aus, així com la de conill. La carn processada és la que ha estat transformada a través de la salaó, el curat, la fermentació, el fumat o altres processos per millorar el seu gust o la seva conservació (hi inclou pernil, salsitxes, hamburgueses, mandonguilles, carn en conserva, carn seca, preparacions i salses a base de carn, etc.).

A més dels beneficis per a la salut que aporten els llegums, aquests són més econòmics i la seva producció té un impacte positiu en el medi ambient, ja que el seu conreu requereix poca aigua, millora la fertilitat del sòl, augmenta la biodiversitat i redueix indirectament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Els llegums tenen molta versatilitat i possibilitats gastronòmiques, de manera que es poden presentar de moltes maneres diferents i enriquir les receptes tant de la llar, com de restaurants i menjadors col·lectius (universitats, empreses, escoles, etc.).

- Hi ha una bona alimentació a les Terres de l’Ebre? I a l’Ampolla? Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA, 2021), publicada el juliol de 2022, podem dir que un 51% de població enquestada afirma que segueix una dieta mediterrània, per tant, com ja sabem més de la meitat de l’Ebre opta per la millor dieta del món, la Mediterrània. Recordem que la dieta mediterrània es caracteritza pel consum d’oli d’oliva, aliments d’origen vegetal, cereals integrals i fruits secs, entre d’altres.

Segons les dades d’aquesta enquesta, les Terres de l’Ebre és la zona on utilitzem més oli d’oliva per cuinar d’arreu de Catalunya. Tot i això, pel que fa a la ingesta de fruites i verdures, on les recomanacions són d’almenys cinc fruites i verdures al dia, a les nostres terres només un 13% dels enquestats consumeix cinc o més racions de fruita i verdura.

També sorprèn una dada i és que som la zona que consumeix més begudes ensucrades d’arreu de Catalunya. Per tant, cal tenir present aquesta dada i reduir-ne el consum tal com recomana l’OMS i altres entitats científiques. A més a més, i tot i que sigui difícil de creure, som els menys consumidors de vi. Respecte a llegums, majoritàriament la població en consumeix dos o menys racions a la setmana, igual que en el peix. I es consumeix més brioixeria que en altres zones de Catalunya.

Així i tot, he de comentar que a l’Ampolla, com és un poble costaner i amb la riquesa de territori que tenim, i comparant-lo amb altres zones més interiors de les Terres de l’Ebre, sí que és cert que es veu un consum de peix i marisc superior, de la mateixa manera que l’ús de tècniques culinàries més senzilles i amb menys greixos.

Tota aquesta alimentació que duem a les nostres terres repercuteix, per tant, en les xifres de sobrepès i obesitat, no oblidem que quasi el 50% de la població adulta a la nostra zona té un pes dintre del rang normal, però també hi ha un 32% de sobrepès i un 16% d’obesitat. En menors de 19 anys, però, les xifres són una mica millor (59% normopès, 25% sobrepès i 9,6% obesitat). Tant en adults com en menors d’edat, les xifres són lleugerament més baixes que en la resta de Catalunya.

Per acabar aquesta anàlisi, vull destacar que de manera general, el 83% de les persones enquestades a les Terres de l’Ebre perceben el seu estat de salut com a positiu.