Paula Martí Fandos, nascuda a l'Ampolla, va iniciar-se al món de la música de la mà de la professora Amparo Llaó. Posteriorment, va cursar BUP i COU a l’institut Joaquin Bau de Tortosa, l’actual Dertosa, mentre continuava els seus estudis musicals al Conservatori de Música de Tortosa.

Quan va decidir dedicar-se professionalment a la música va seguir estudiant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va obtenir dues titulacions superiors: llenguatge musical i piano. Des de llavors, l'ampollera s'ha continuat formant en diferents branques musicals, concretament en tècnica cos-art i musicoteràpia, a l’Escola de Treballs Corporals i Artístics de Barcelona; pedagogia Willems i Rítmica Jacques Dalcroze, a l’Institut Llongueres de Barcelona -avalat per l’Institut Jacques Dalcroze de Ginebra-; i educació musical Gordon, impartit per l’IGEME, a Tarragona. També ha rebut classes magistrals de diferents pianistes com Cecílio Tieles, Yiya Díaz, Joan Rubinat, Miquel Farré, Guillermo González, entre d'altres, i de música de cambra amb l’Orpheus Quartet i la violinista Alexandra Presaizen.

Actualment, és professora de llenguatge musical al Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa i membre del grup de cambra Hemiòlia. Paula combina la docència amb jornades formatives a altres centres educatius com a professora invitada, com per exemple centres cívics, llars d’infants i la facultat de magisteri de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tortosa. Tot això, ho compagina amb l’activitat artística com a pianista, ja que ha tocat com a solista amb la JOCRE (Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d’Ebre), ha participat en diverses produccions de l’OSTE (Orquestra Simfònica de les Terres de l’Ebre), ha format part de grups de cambra i, ara, forma part de dos grups estables: piano a quatre mans amb la pianista Elisa Huguet i el grup de cambra Hemiòlia, amb el trompista Toni Alburquerque i l’oboista Jordi Bonilla.

Si li preguntes per les seves aficions, et respon que sent de l’Ampolla la seva afició des de sempre és la platja, tant per banyar-s’hi a l’estiu com per passejar-hi tot l’any. Tot i que és una enamorada del mar, confessa que també li agrada la muntanya, tant si és per fer senderisme, com activitats d’aigua o turisme per descobrir petits pobles pintorescs. Ara bé, l'afició que més l'apassiona i que s'ha convertit en vital per a ella és tocar amb la seva filla Ona, qui és violinista.

Com et vas iniciar al món de la música?

A casa meva sempre havia escoltat música clàssica, el meu pare és un gran melòman, però va ser la meravellosa professora ampollera Amparo Llaó qui em va transmetre l’amor per la música des de ben petita.

En quin moment vas decidir que volies dedicar-te professionalment a ella?

Em va costar molt prendre la decisió perquè tot i que amb la música em sentia més feliç que amb cap altra disciplina, a l’institut m’animaven a fer una carrera científica. També m’hauria fet goig estudiar ciències ambientals o del mar, però els meus pares em van ajudar a ser valenta i triar el camí que em demanés el cor, que era el musical.

T’has especialitzat en el piano. Per què?

Perquè va ser l’instrument amb el qual vaig començar, a través del qual sempre m'he expressat. Gràcies a ell també em vaig poder especialitzar en llenguatge musical, que per a mi suposa una via de comunicació docent apassionant.

Per a tu, quins són els avantatges de donar classes de llenguatge musical respecte a impartir-ne d'instrument?

La diferència està en el fet que el llenguatge musical és un aprenentatge transversal per a tot l'alumnat d'una escola de música. Comencen la seva educació musical amb el llenguatge musical i és molt enriquidor acompanyar-los a descobrir l'alegria del reconeixement del so, del moviment corporal com a resposta auditiva, començar a cantar junts i proporcionar-los eines perquè vagin expressant-se mitjançant aquest llenguatge. Un cop iniciats a la música, continuen amb l'assignatura de llenguatge paral·lelament a l'instrument que triï cadascú. Això permet reunir a una mateixa aula alumnes que estudien diferents instruments que van creixent musicalment com a grup, establint lligams afectius que els acompanyaran sempre. Aprenen a escoltar activament, van educant l'oïda, comencen a llegir i escriure música... és una assignatura molt completa i agraïda d'impartir. M'encanta viure l'energia que desprèn cada grup, que és especial i única, i es va transformant amb el temps.

Ha estat senzill poder viure de la música?

És curiós perquè quan estudiava tothom em deia que no m’hi podria dedicar, però va ser ben just al contrari. Quan vaig acabar l’especialitat de llenguatge musical, vaig començar a treballar al conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa i ja treballant vaig acabar l’especialitat de piano. Anys més tard, vaig passar les oposicions de professora de llenguatge musical i allí hi tinc la meva plaça. Em sento molt afortunada perquè tinc una feina apassionant. Tinc exalumnes que van començar amb mi des de molt petits i ara són músics professionals. Haver-los pogut acompanyar en el seu camí d’aprenentatge durant anys i veure que ara s’hi guanyen la vida és una satisfacció enorme. També hi ha aquells que han tingut altres vocacions, però estimen la música i porten a sobre tots els valors que suposa l’estudi musical.

És complicat obrir-se camí com a artista a les Terres de l'Ebre?

La vida com a artista és molt més difícil. Hi ha molt de camí a fer en el món de la música clàssica. Tot i això, tinc molts companys treballant en aquest sentit, que promouen festivals, orquestres professionals, semiprofessionals... Els músics de les Terres de l’Ebre som un col·lectiu dinàmic, amb ganes d’encetar una nova etapa d’obertura i reconeixement de la música clàssica. La música és cultura i la cultura és llibertat, d’aquí la seva importància.

En quins escenaris has actuat?

He actuat en diversos escenaris arreu del país, destaco el museu Marítim de Barcelona pel marc incomparable vora el mar i els escenaris de les Terres de l’Ebre com Vinaròs, Móra d’Ebre, Amposta, Tortosa... i, per descomptat, l’Ampolla, pel meu lligam afectiu.

En quin escenari t’agradaria actuar i encara no has pogut fer-ho? Sincerament, no m’interessa cap escenari en concret. Per a mi, és més important sentir aquell vincle únic que s’estableix amb el públic en el moment del concert, sigui l’escenari que sigui.

Parla'ns del duet musical Hemiòlia... Com va néixer?

La motivació per endinsar-nos al repertori cambrístic i fer música per al gaudi personal són els principals motius del naixement d’aquest grup de cambra, que parteix de l’embrió del duet musical d’oboè i piano amb Jordi Bonilla. El fet de voler aprofundir en el repertori d’oboè amb piano ens va portar a expandir la formació amb la incorporació d’un nou instrument que s’hi fusiona molt bé: la trompa, amb Toni Alburquerque.

Per què el vau batejar amb aquest nom?

Hemiòlia és una paraula tècnica musical que fa referència a la substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries. Defineix perfectament la natura d’aquest grup de cambra, ja que possibilita la interpretació de peces en duo i en trio.

Fa poc heu presentat l'espectacle musical i audiovisual LAYLA, fes-nos-en cinc cèntims…

Es tracta d’un espectacle eclèctic que combina la música en viu amb sons electrònics i la projecció d’un muntatge audiovisual, sincronitzats al detall. Tot plegat, juntament amb tocs escènics dels músics, dona peu a fer volar la imaginació i a la interpretació personal de cada espectador respecte a la història que es planteja.

Submergim al públic, a través de música de Manuel de Falla adaptada a oboè i piano, en una lectura poètica de la migració forçada des de les zones més empobrides econòmicament del planeta cap a d'altres amb més recursos. La idea de fons que ens transmet la història és el procés emocional que comporta el fet de fugir d'una societat amb pobresa econòmica per arribar a una altra amb pobresa d'un altre tipus, la dels valors. És el cas de Layla, una nena africana que veient que no té altra sortida decideix iniciar un viatge a la recerca d'un món millor: un viatge d'esperança.

La reivindicació de l'espectacle es basa en el fet que el mateix món que acull persones amb esperança és també un món ple de guerres, contaminació ambiental, destrucció i odi.

Us convido a gaudir de l’espectacle. L’estrena la vam fer el passat 26 de juny a la població de Roquetes, on va tenir molt bona acollida del públic. Ara estem fent-ne la promoció per portar-lo arreu del territori. No és un moment gens fàcil, però estic contenta perquè també han gaudit de l'actuació a El Perelló el 21 d’agost i a Els Pallaresos el 28 d'aquest mateix mes.

El darrer any ha estat complicat per a molts sectors, també per al musical, com es presenten els pròxims mesos?

Tenim moltes ganes de pujar a l’escenari i tornar a comunicar-nos amb el públic en directe. Està sent difícil poder fer concerts perquè la situació i la gestió cultural és molt complicada, però confiem que tot anirà millorant.

En l’àmbit docent, tinc la sort de formar part d’una gran institució, la Diputació de Tarragona, que té una gran solidesa. Van haver baixes degut a la pandèmia, però està molt clar que els centres educatius són segurs i ens n’anem refent.