Josep Cabrera i Cabrera ha estat el primer jutge de pau de l’Ampolla des que es va constituir com a municipi. Va ser elegit l’any 1992 per l’Ajuntament i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, des de llavors, ha renovat el càrrec cada quatre, tal com marca el reglament. Després de trenta anys estant al capdavant d’aquest òrgan unipersonal, ha decidit retirar-se.

L’any 2011 va ser reconegut per l’Associació Catalana en Pro de la Justícia amb la medalla d’honor d’aquesta entitat per la seva “exemplar dedicació a la justícia de pau”. Cinc anys després, el 2016, la mateixa associació li va atorgar un altre reconeixement, en aquesta ocasió per un motiu molt emotiu per a Cabrera, la implicació en l’organització del Dia de la Justícia de Pau a Catalunya, un acte que se celebra anualment, i que aquell any va tenir lloc per primera i única vegada fins al moment a l’Ampolla.

– Quines funcions realitza un jutjat de pau?

A Catalunya hi ha actualment 898 jutjats de pau. El jutge de pau té competència en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior als 90 euros, de les inscripcions corresponents als llibres de naixements, matrimonis i defuncions, i de les mediacions entre veïns del municipi.

Per ser-ho, un cop ets elegit i nomenat has de fer el curs inicial per a jutges i jutgesses de pau de nova incorporació i després cursar la formació contínua que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) ofereix periòdicament.

– Com vas decidir ser jutge de pau de l'Ampolla? Feia poc temps que ens havíem segregat del Perelló i que l’Ampolla tenia ajuntament. Com en tot municipi on no hi ha un jutjat de primera instància i instrucció, el nostre poble necessitava un jutge de pau. En aquell moment Ramon Escrivà, que era regidor i formava part de l’Equip de Govern, em va proposar de ser-ho. Després d’escoltar totes les responsabilitats que comportava el càrrec i del compromís que suposaria amb l’Ampolla, vaig decidir acceptar-lo. Ara, faig balanç d’aquests trenta anys i cada dia m’alegro d’haver-ho acceptat, perquè poder servir el meu poble ha estat una gran experiència.

– Què ha suposat per a tu ser jutge de pau de l’Ampolla?

Un orgull immens. En primer lloc, perquè ser el primer jutge de pau significava que l’Ampolla per fi era un municipi després de molts anys demanant-t’ho. En segon lloc, el fet de poder inscriure als llibres de l’Ajuntament actes com naixements o matrimonis també significava que el poble creixia i prosperava i sempre era un moment d’alegria. Recordo amb molta estima el moment que vaig inscriure el primer naixement a l’Ampolla, casualment la nena era Mireia Curto Perelló.

Òbviament, la part de les meves funcions que era més desagradable eren les defuncions. Sobretot, al principi d’exercir com a jutge de pau. Llavors, també érem responsables de realitzar els atestats dels accidents que es produïen dintre del terme municipal, ja fossin de trànsit, un ofegament, domèstic, un suïcidi... Tots els jutges de pau dels diferents municipis de Catalunya ens vam posar d’acord per demanar que aquesta funció fos traspassada al jutjat de guàrdia més pròxim del municipi, ja que crèiem que haver de fer aquest tipus de tasca sobrepassava les nostres competències. Finalment, el Departament de Justícia ho va estudiar, ens va donar la raó i va transferir aquesta responsabilitat als jutjats de primera instància.

– Al llarg d’aquests trenta anys hauràs viscut moments molt diversos. Segurament que n’hi haurà algun que recordaràs amb molta estima i que guardaràs sempre com un record especial. Podries compartirne algun?

Tres dècades donen per molt. Ara bé, si m’hagués de quedar amb un moment de tots aquests anys seria el casament de la meva filla petita, la Maria. Per a tots els pares el casament dels seus fills és un dia especial, però jo vaig poder-la casar. Poder-ho fer va ser un privilegi que no tots els pares poden tenir. Va ser un dia molt emotiu i que sempre que recordo em fa dibuixar un somriure a la cara.

Un altre dia que també em va fer molta il·lusió va ser quan l’Ampolla va ser l’escenari del Dia de la Justícia de Pau a Catalunya. Sempre recordaré aquell dia, el 29 d’octubre de 2016. Quan dic que el guardo amb molta estima és perquè aquesta jornada només ha tingut lloc tres vegades a les Terres de l’Ebre, dues a l’Aldea i l’altra al nostre poble. Vaig insistir molt perquè l’Ampolla acollís aquest acte, ja que reuneix a tots els jutges de pau de Catalunya, així com personalitats del món de la justícia catalana i els alts càrrecs del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i crec que és una gran ocasió per donar a conèixer el nostre municipi. Em vaig implicar molt en l’organització de tot l’esdeveniment. De fet, em van atorgar un reconeixement per aquesta tasca en el marc d’aquell mateix dia. Tot va sortir molt bé, crec que vam deixar l’Ampolla en molt bona posició.

– Tots aquests anys hauran donat peu a moltes anècdotes. Explica’ns alguna.

D’anècdotes en podria explicar moltes, però n’hi ha una en concret que sempre recordo perquè és molt curiosa, sobretot pel context d’aquell moment. Com he explicat anteriorment, en els meus primers anys de ser jutge de pau una de les tasques de les quals ens encarregàvem era dels atestats d’accidents que havien passat dintre del terme municipal, en el meu cas de l’Ampolla. Feia poc temps que ens havíem segregat del Perelló i, per tant, feia poc que jo era jutge de pau. Un matí em truquen al despatx i em demanen si podia desplaçar-me fins a la platja de Perales perquè s’havia produït un ofegament. Quan arribem Francesc Sancho i jo, ens trobem la jutgessa de pau del Perelló i ens pregunta què fèiem allí. En el moment d’explicar-li que ens havien trucat per aquell accident, ens va dir que l’ofegament havia tingut lloc justament a la part del terme municipal del Perelló -la partició dels termes municipals de l’Ampolla i el Perelló se situa al bell mig d’aquesta platja-. Així doncs, l’atestat l’havia de fer la jutgessa del Perelló, perquè per molt pocs metres s’havia produït al seu municipi.

– Quins consells donaries a la teva successora, Joana Gilabert?

Reitero les paraules que li vaig traslladar a la Joana quan va prendre possessió del càrrec, el desembre de 2022. El jutjat de pau implica saber escoltar molt bé, però també reconèixer el moment que has de reservar-te aquella informació per a tu. A més a més, el càrrec de jutge de pau és un càrrec públic que ha d’estar a disposició de la ciutadania. Així doncs, un altre consell que donaria és intentar ajudar tothom i oferir sempre solucions que s’ajustin a les necessitats de totes les parts. Aprofito per desitjar molta sort a la Joana i a Teo Galve, jutge de pau suplent, en aquesta nova etapa.

Voldria agrair als diferents plens que han passat per l’Ajuntament de l’Ampolla la confiança dipositada en mi. També demanar disculpes a la ciutadania del meu poble per si en algun moment no he complit les seves expectatives, totes les decisions que he pres han estat meditades i preses creient que eren les millors opcions per a tothom.