Pau Capera Aragonès és estudiant de doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Columbia Britànica del Canadà. Actualment, està vivint a St. John’s, però la seva trajectòria professional també l'ha portat a residir a Barcelona, Bayreuth (Alemanya) i Kelowna (Canadà).

L'ampollero, amb 26 anys, ja és graduat en Física per la Universitat de Barcelona i posseeix un màster universitari en la mateixa disciplina per la Universitat de Bayreuth d'Alemanya. Una de les seves principals aficions és la responsable que estigui vivint al Canadà i és que li agrada molt viatjar per descobrir nous estils de vida i indrets diferents.

- Què et va portar a estudiar Física?

Des de petit sempre m’havia sentit atret per les ciències. Al principi, probablement influenciat per la natura del Delta de l'Ebre, volia estudiar ecologia. Ara bé, quan vaig acabar el batxillerat i havia de triar el grau, em vaig decantar per la física, ja que em permetia entendre tot el que ens envolta des dels principis més fonamentals.

El grau en Física em va agradar i vaig continuar amb un màster també en aquesta mateixa disciplina. Al moment de triar el doctorat, vaig trobar una posició que em permetia combinar els coneixements en ecologia que havia adquirit de petit amb la formació professional que havia rebut a la universitat. I així és com gairebé sense voler vaig passar d’estudiar física a estudiar matemàtiques aplicades a l’ecologia.

- En què es basa la recerca del doctorat que estàs realitzant a la Universitat de Columbia Britànica?

Estem investigant com augmentar la producció dels camps de nabius blaus mitjançant l'adhesió de flors silvestres al voltant d’aquests camps de cultiu. Per donar fruit, els nabius blaus necessiten insectes pol·linitzadors i l'adhesió de flors silvestres al voltant dels camps atreu i genera habitat a moltes espècies d’aquests insectes. Això, a més de traduir-se en un augment de la pol·linització de nabius blaus, també ajuda a la conservació de pol·linitzadors, ja que segons indiquen molts estudis aquest tipus d'insectes estan disminuint perillosament en l'àmbit mundial.

Tanmateix, tenim oberta una línia d'investigació perquè podria ser que les flors silvestres esdevinguessin un competidor per als camps de nabius en comptes d'un element d'ajuda. Per què? Perquè existeix la possibilitat que els insectes pol·linitzadors es quedessin només a les flors silvestres i això suposaria una reducció de la pol·linització del camp de cultiu. Així doncs, ara mateix l'estratègia que han de seguir els agricultors no és gaire clara i és necessari fer-ne un estudi més exhaustiu.

En aquest sentit, nosaltres fem models matemàtics per simular el moviment de les abelles, que són el principal insecte pol·linitzador, i quantificar els beneficis o perjudicis d’afegir flors silvestres al voltant dels camps de cultiu. Els nostres models permeten als agricultors saber on és millor col·locar les flors silvestres, amb quina quantitat i quin tipus és el més efectiu.

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

El que més m'agrada de les matemàtiques o la física és que són ciències molt fonamentals que et permeten estudiar sistemes molt diferents utilitzant els mateixos principis. Per exemple, les equacions que descriuen el moviment de les abelles són semblants a les dels corrents oceànics o atmosfèrics, o també a les que descriuen l’evolució de la Covid-19. Aquestes similituds permeten al matemàtic o físic poder estar treballant al mateix temps amb biòlegs experts en abelles, en canvi climàtic o metges especialitzats en malalties infeccioses. Podria ser que al meu pròxim projecte no continuï fent models matemàtics sobre el moviment de les abelles, però segur que estaré aplicant tot el que he après fins ara.

- Des de quan estàs fent recerca al Canadà?

Vaig arribar al Canadà a mitjans de l'any 2018. L’any vinent, el 2022, podria acabar el projecte en el qual estic treballant actualment, a partir d'aquí posaré sobre la taula les diferents opcions que tingui en aquell moment i escolliré la que sigui més interessant per a la meva trajectòria professional. Ara per ara, encara no tinc clar quines possibles eleccions tindré, per això el millor és viure el dia a dia i centrar-me en el projecte actual.

- Explica'ns com és el teu dia a dia...

La meva feina té lloc bàsicament davant l’ordinador, i en aquests temps de pandèmia treballo gairebé sempre des de casa. El que faig consisteix bàsicament a construir el model matemàtic, solucionar-lo mitjançant simulacions a l’ordinador i analitzar els resultats.

Els models matemàtics en els quals treballo, i pràcticament tots els models en ecologia, no es poden solucionar amb un paper i un bolígraf, sinó que requereixen programar les equacions i solucionar-les amb l'ajuda d'un ordinador.

De vegades, tinc reunions amb agricultors i/o biòlegs que ens aporten realisme als nostres models. Prop de la Universitat de Columbia Britànica, hi ha els camps de nabius blaus més grans de tot el Canadà i estem en contacte constant amb els agricultors que hi treballen perquè la nostra feina estigui basada en casos reals i serveixi per solucionar problemàtiques que hi hagi. Sembla que ho estem aconseguint, perquè els agricultors fins ara sempre s'han mostrat predisposats a aplicar les nostres recomanacions.

- Què t'ofereix Canadà que no puguis trobar a Europa o Catalunya?

Probablement hi ha feines semblants a Catalunya, i segur que també n'hi ha moltes a Europa. Ara bé, marxar al Canadà m'oferia la possibilitat d'aprendre alguna cosa més que una professió, ja que l'experiència de viure a un altre continent també és molt enriquidora personalment. Si fos americà potser hauria decidit fer un doctorat a Catalunya o Europa per aquest mateix motiu.

- Quan finalitzis el doctorat cap a on t'agradaria encaminar la teva carrera professional?

M’agrada molt la recerca, és una feina on sents que no pares d’aprendre i que constantment estàs millorant. Així que tinc previst seguir fent investigació, potser en un futur em cansarà i decidiré canviar d'àmbit, però encara no ha arribat aquest moment.

- Tens pensat fer un post doctorat?

I tant. La idea és continuar la meva trajectòria professional amb un post doctorat. Sincerament, no sé on aniré quan acabi el projecte que estic realitzant a la Universitat de Columbia Britànica, però espero que sigui a un lloc que em motivi tant professionalment com personalment.